Ajuda de puntuació per a fotògrafs: una guia d’escriptura i prova, part 2

Actualment, gairebé tothom té un bloc. Són una manera eficaç de comunicar-se amb el nostre públic. Ens ofereixen una manera de compartir el nostre treball, la nostra creativitat i fins i tot part de la nostra personalitat amb possibles clients. D’alguna manera, són les nostres botigues, sense un fort lloguer. Els blocs de fotografia solen ser molt pesats en imatges i poca cosa en paraules. Al cap i a la fi, som fotògrafs. Ens paguen les nostres imatges, no les nostres paraules. Ho entenc. Tot i això, encara em molesta alguna cosa.

Si en tinguessis real peça de béns immobles com a aparador, Deixaries trossos d’això i d’això al voltant?? Posaries una senyalització promocional que acabes de gargotejar en un tros de paper amb un Sharpie? No, no ho crec. Us posaríeu molta cura i esforç en aconseguir que aquesta finestra aparegui bé i probablement contractareu un escriptor professional per fer tota la vostra retolació.

Llavors, per què no dediqueu tanta cura i esforç al vostre bloc? Al cap i a la fi, és el vostre aparador actual. La gent ve, mira les boniques imatges i, si teniu sort, s’interessa prou com per aturar-se una estona i llegir el contingut.

Imagineu-vos la decepció que tenen quan llegeixen això:

"Només m'encanta fer un cop d'ull a la vida dels pobles".

O això:

"Aquí teniu una petita porció d'aquesta preciosa galeria familiar."

O això:

"Aquí teniu un cop d'ull a la sessió d'avui."

Si són com jo, esbufegen horroritzats i arriben a la ploma vermella més propera. D’acord, per tant, potser no tots els vostres lectors són tan propensos com jo a hiperventilar-vos davant d’un forat obert on hauria d’estar un apòstrof. Potser sí vaig aprendre a deixar-ho anar... O potser són massa educats per dir res. Així que ho faré per ells: Aprendre a puntuar!

Un dels meus autors preferits, Mem Fox, sol escriure així:

“Aquí teniu les ovelles blaves. Aquí teniu les ovelles vermelles. Aquí teniu les ovelles de bany. Aquí teniu les ovelles del llit. Però on és l’ovella verda? ”

Fox, M. i Horacek, J (2004) On és l’ovella verda? Camberwell, Vic .: Penguin Group / Viking

Però de tant en tant escriu així:

“Tots els apòstrofs són complicats, però els apòstrofs de la possessió són els més complicats de tots. En l’escriptura dels estudiants (i dels fotògrafs) s’utilitzen de forma errònia amb tanta freqüència que ara és una sorpresa benvinguda veure’ls utilitzats correctament. Aconseguir-los correctament us guanyarà un gran respecte addicional per part dels vostres lectors (clients potencials); s’aixecaran i se n’adonaran. Emetran. I serà molt més probable que vegin els vostres escrits (i la vostra fotografia) positivament. És elegant –i essencial– poder posar l’apòstrof de la possessió al lloc adequat ”.

[Paraules entre parèntesis afegides per mi.]

Fox, M. i Wilkinson, L. (1993) Anglès essencial: la guia que no seria sense escriure bé. South Melbourne: MacMillan Education Austràlia.

Tipus d’apòstrofs:

La majoria de les vegades no és tan difícil encertar apòstrofs si només apreneu les regles. Llavors, com ho fas bé? Quines són les regles dels apòstrofs? Hi ha dos tipus d’apòstrofs: l’apòstrof de la possessió i l’apòstrof de la contracció. Anem a tractar primer amb l’apòstrof de la contracció, perquè és el més senzill dels dos. (N’hi havia dos en aquesta última frase. Els heu vist?)

Contraccions:

Aquí teniu la regla:

Utilitzeu un apòstrof d’omissió quan quedi alguna cosa fora. Senzill? Hi apostes!

Vegem, doncs, la frase anterior amb dos apòstrofs de contracció: "Let's" és en realitat una abreviatura de "let us", on s'ha omès el / u /, de manera que col·loqueu un apòstrof al seu lloc i "és" és abreviatura de "és" (on s'ha omès el / i / i s'ha substituït per un apòstrof. Aquí hi ha alguns altres exemples:

Can't, abreviatura de "can not"

No, abreviarà "will not"

Shan't, abreviatura de "shall not"

Aquí hi ha la abreviatura de "aquí és"

Trucs i trampes:

Tingueu en compte, però, que hi ha coses complicades que semblen hauria tenen un apòstrof d’omissió, però en realitat no en necessiten. "El seu" és un cas a part. Hi ha una diferència entre "És", que contrau a "és" i "és" el pronom possessiu. Llavors, com distingiu? Fàcil: només intenteu ampliar el que sembla una contracció i veure si té sentit. Per exemple:

"Avui plou" es pot ampliar a "Avui plou" i encara té sentit. "El gos va moure la cua" no té cap sentit si intenteu expandir-la: el gos va moure-la amb la cua ". Hunh? No calia apòstrof. El "seu" en aquesta frase és el pronom possessiu. (Compareu "la seva", "ella", "la meva".)

Apostrofes de possessió:

I què passa amb els apòstrofs de la possessió? Bé, només heu d’aprendre a fer la pregunta correcta: A qui o a què pertany el substantiu? A continuació, escriviu la resposta a aquesta pregunta, afegiu un apòstrof i un / s / (tret que el substantiu sigui plural, llavors no cal afegir un / s /). Vegem alguns exemples. Després de la convenció a Anglès bàsic només les frases en negreta estan puntuades correctament.

Malauradament, la roba d’ovella verda no s’adaptava al llop.
A qui pertany la roba?
Les ovelles verdes.
Afegiu l'apòstrof i, a continuació, el / s /: l'ovella verda
Malauradament, la roba d’ovella verda no s’adaptava al llop.

 

Els lamentables laments dels gossos es podien escoltar per tot el barri sempre que es deixava a casa sol.
A qui o a què pertanyen les lamentables lamentacions?
El gos.
Afegiu apòstrof / s /: El gos
Les lamentables lamentacions del gos es podien escoltar per tot el barri sempre que es deixava a casa sol.

 

Els lamentables laments dels gossos es podien escoltar a tot el barri sempre que quedaven sols a casa.
A qui pertanyen les lamentables lamentacions?
Els gossos.
Afegiu apòstrof (i no / s / en aquest cas, perquè "gossos" és plural): Els gossos "
Les lamentables lamentacions dels gossos es podien escoltar per tot el barri sempre que quedaven sols a casa.

 

(Notareu que he utilitzat l'ortografia britànica "barri". Sóc d'Austràlia!)

Trucs i trampes:

Hi ha alguns possessius que són realment bastant difícils de reconèixer i que tenen a veure amb el temps:

El rodatge d'avui ha estat molt divertit!
La sessió de retrats de la setmana passada es va ajornar perquè Suzie tenia xarampió.
Tinc moltes ganes de la sessió de proves de la setmana que ve. Hi aniràs amor les vostres imatges!

En els exemples anteriors, el propietari és el temps. Per tant, "avui" és propietari del rodatge, "la setmana passada" és propietària de la sessió de retrats i "la setmana que ve" és propietària de la sessió de proves. Estrany, eh? Ho sé. Només hauràs de confiar en mi amb aquest.

També hi ha algunes paraules que semblen hauria ser possessius, però en realitat no ho són. De fet, ho són descripcions. Prenem per exemple la "fotografia infantil". La fotografia no pertany als nens. La paraula "nens" descriu la fotografia. (Compareu la fotografia de mascotes, la de retrats i la de paisatges). El bany sanitari, la universitat de professors i la literatura infantil són altres exemples d’aquesta categoria.

Té sentit ara? Això espero. Tornem, doncs, a les frases incorrectes que he llegit en blocs reals que em van motivar a escriure aquesta publicació en primer lloc:

M'encanta adonar-me d'un cop d'ull a la vida dels pobles i de com decoren i estimen, hauria de llegir: Només m'encanta fer un cop d'ull a la vida de la gent ... ..

Aquí teniu una petita porció d’aquesta preciosa galeria familiar, que hauria de llegir: Aquí teniu una petita porció de la galeria d’aquesta encantadora família perquè "Aquí hi ha" és una contracció de "aquí és" i qui és el propietari de la galeria? La família. És només una família, una família que mereix un apòstrof / s / (i no s’ha d’escriure en forma plural com l’autor d’aquest bloc ha escollit fer).

I una més per deixar constància:

Són "fotos" i no "fotos" per al plural de foto. En sé per comentaris Publicacions anteriors de Jodi que la qüestió d'un apòstrof a les "fotos" és un os de disputa entre els seus lectors. Tot i que es pot argumentar que les "fotos" són correctes perquè es tracta d'una contracció de "fotografies" (i per tant requereix un apòstrof de contracció), la paraula "foto" ara s’ha acceptat a la llengua anglesa com una paraula pròpia. Té la seva pròpia entrada independent al meu diccionari, amb el plural donat com a "fotos". Això és prou bo per a mi.

Jennifer Taylor és una fotògrafa familiar i infantil de Sydney que també és doctora en educació infantil especialitzada en desenvolupament d'alfabetització i bilingüisme. Quan no fa fotos, passa temps amb la seva família o ensenya ioga, es pot trobar fora de les finestres dels agents immobiliaris, amb un bolígraf vermell a la mà.